A Federòptics Elisabet us prescrivim els productes més adequats a les vostres necessitats, sempre d’acord amb el vostre estil de vida.Combinem moda i qualitat i t’oferim els últims dissenys en muntures de les millors marques.
Per corregir els defectes de graduació i aconseguir una visió òptima, existeixen dos principals grups de vidres, monofocals i progressius:
Monofocals
Corregeixen els defectes de refracció com la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme.
Miopia:
És el defecte de refracció que es presenta amb més freqüència. Quan una persona és miop veu malament de lluny, encara que de prop pot veure perfectament. Aquesta visió borrosa de lluny és més accentuada com més elevada sigui la miopia.
Hipermetropia:
Les persones hipermetrops poden veure malament tant de lluny com de prop en funció del grau. És a dir, si és elevada veurà malament tant de lluny com de prop, i si és baixa, la visió llunyana serà òptima i la de prop borrosa. En aquest últim cas, en moltes ocasions, més que visió borrosa de prop, el símptoma sol ser fatiga ocular, sobretot en aquelles persones que passen gran part del dia enfront de l’ordinador o llegint.
Astigmatisme:
Pot presentar-se aïllat o combinat amb una miopia o amb una hipermetropia. Quan és lleu la visió és borrosa. I si és elevada pot provocar mal de cap, cansament ocular i visió borrosa a totes les distàncies.
Progressius
A més de poder corregir els defectes de graduació com la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme, també corregeixen la presbicia, més coneguda com a vista cansada.
Presbícia:
El símptoma més notable al principi és la dificultat per llegir lletres o veure detalls petits a distàncies curtes, i que per millorar la visió de prop es tendeix a allunyar els braços. També sol buscar-se la llum per millorar aquesta visió de prop. Encara que durant tota la vida s’hagi gaudit d’una perfecta visió, la presbicia sempre apareix. La presbicia es tracta d’un efecte natural que ocorre a tothom, i que es deu a una disminució de la capacitat d’enfocament d’objectes propers. El cristal·lí, encarregat de l’enfocament, perd elasticitat i no fa la seva funció correctament. La presbicia apareix aproximadament als 40-45 anys i augmenta amb el pas del temps fins als 65-70 anys, quan s’estabilitza.
PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE PROGRESSIUS
A partir del moment en el qual vostè comenci a tenir problemes per llegir sobretot textos on les lletres siguin petites o a maquillar-se, quan busqui més intensitat lluminosa per poder llegir o quan hagi d’allunyar el text dels seus ulls estirant els seus braços.
L’edat per començar a necessitar una correcció per a la presbícia fluctua entre els 37 i els 45 anys més o menys i dependrà fonamentalment de dos factors: el tipus d’activitat en visió propera que vostè realitza i si vostè ja presenta alguna ametropia.
Per exemple, un miop trigarà més a necessitar una ullera graduada per a prop que un hipermetrop o una persona que treballa en una oficina les necessitarà abans que qui treballi a l’aire lliure.
La presbícia en ser evolutiva no s’estabilitza fins als 60 anys, més o menys. Vostè estarà obligat a canviar cada cert temps la seva correcció fins que la ametropia s’estabilitzi.
No. La presbícia és inevitable, tots hem de passar per ella.
Quant mes tarda a portar les ulleres graduades amb la correcció adequada l’única cosa que aconseguirà és patir les molèsties lligades a la presbicia durant més temps: fatiga ocular, visió borrosa, dificultat per llegir textos amb lletra petita, etc.
Una lent progressiva és una lent oftàlmica que gràcies a una geometria especial i a un disseny complex és capaç de proporcionar a l’usuari una solució completa al seu problema visual en permetre-li amb una sola ullera poder treballar a totes les distàncies: distància llunyana, distància intermèdia i distància propera.
Les lents progressives també reben el nom de lents multifocals perquè estan dissenyades per veure a diferents distàncies.
Existeixen tres alternatives, però cap d’elles proporcionarà tots els avantatges d’una ullera amb lents progressius. Són solucions més limitades.
Ulleres amb lents Bifocals: li permetran veure des de lluny i de prop però no tindrà una correcció per a la visió intermèdia. El salt de potència entre la correcció de lluny i la de prop pot ocasionar certes dificultats d’adaptació. Des d’un punt de vista estètic és la pitjor solució.
Ulleres amb lents Monofocals: amb aquest tipus de lents solament podrà corregir el seu problema en visió de prop. Quan vulgui mirar a distàncies llunyanes o intermèdies haurà de canviar d’ulleres o treure-les si no té ametropia de lluny. Solament serien recomanables si vostè només les vol per llegir o per realitzar una activitat en visió propera limitada.
Ulleres amb lents Ocupacionals: aquest tipus de lents li permetran veure de prop i a mitja distància. Són ideals per a persones que treballen en una taula i estan constantment canviant de distància de lectura entre els papers que estan llegint (visió de prop) i l’ordinador amb el qual treballen (visió intermèdia). Ara bé, en cas d’haver de mirar també de lluny haurà de mirar per fora de la ullera.
Lents de contacte multifocals: És una alternativa bona tot i que no és substitutòria. Les ulleres progressives han de conviure amb les lents de contacte ja que no es poden portar tot el dia. Després de realitzar-li l’estudi recomanarem la lent de contacte òptima per el seu cas i li permetrà tenir un camp de visió molt ampli a més de poder fer activitats esportives sense cap perill.
Existeixen molts tipus:
Lents progressives personalitzades en funció del seu comportament visual.
Lents progressives personalitzades en funció de la muntura que vostè hagi triat.
Lents progressives amb dissenys suaus per afavorir als usuaris estàtics.
Lents progressives amb dissenys durs per afavorir als usuaris que realitzin activitats dinàmiques.
Etc.
L’ideal és explicar al seu òptic quines són les seves necessitats i nosaltres li recomanarem el disseny més adequat per a vostè.